25/2/16

Psicoentrades

He recopilat i fet un llistat amb les entrades més instrospectives, reflexions i meditacions al voltant de temes psicològics, filosòfics i sociològics. En principi ho he fet per a un treball terapèutic. Ho trasllado  al blog per si pugués ser d'interès per a amics i familiars propers i també per a gent que se senti atreta per aquests temes, estudiants, curiosos, etc.
La llista esmenta només el títols. per veure el text cal copiar i enganxar al navegador del blog >>

Més armaris d'on sortir
* L'eterna incertesa
La lògica il·lògica
* Gotes de pluja
El planeta aigua
També el cel pot ser profund
Pensant en veu baixa
No sols d'hemisferis viu la ment
Sobre les relacions socials de l'aturat
Viure a 45 r.p.m.
Gràcies nois
Sí i no
La cosa és...
Memento, els records fugissers
Carinyo ets perfecte, ja et canviaré
La mirada dels altres
* Una acció mutant
El difícil art de la combinatòria
Obro una segona línia d'investigació
L'altra història interminable
Les abraçades gratis viuen lluny
Quí és Koji Kabuto?
0'97 anys cotitzats
Una paraula val més que mil paraules
* La síndrome de K. Berger
* No sé si em sona la teva cara
L'amor contracorrent
Perquè Dorian Gray
* Un ministre agobiat
Pensar o no pensar
Quan massa és massa











23/2/16

Vilanova sota un estel brillant

I fou així,
la meva mà temerosa,
el cor nu, bategant,
els meus ulls en ta mirada.

I fou així,
anyorança d'una vesprada
que esdevingué record constant,
càlida nit mai oblidada.

I fou per a mi
sensació i plaença,
sota un estel brillant,
ta mà...com una besada.

Algún dia

m'aGito tot sabent que no cal
Esperant un moment que mai no existirà
és l'iMmòbil ser
és l'imMòbil estar
i me n'Adono que potser no hi ets

i tanmateix...t'estim...i sé
que algún dia, en algún lloc...
serem amics.

Pops en el glaç

Pops en el glaç,
s'escapoleixen arreu,
sa blava tinta,
fum d'aigua,
tentacles a mils,
a tot adherit,
encomanant viscositat,
a tort i a dret,
pops en el glaç.

Cap geperut,
dúctils ulls,
peus arrapats,
abraç obstinat,
volen volar,
saben volar,
endegats de cop,
com fúria de tità,
pops en el glaç.

A la ment de cristall

Descarnant la boira sento l'encís
d'un somniar fidel,
no tinc l'argentada tremolor dels geranis
ni l'alborada d'un infant perdut,
tot és joia, caramel impúdic,
a cops, un regalim d'heures maltractades.

Veig la por dels qui no entenen,
el rebuig d'uns àtoms momentanis,
no és per a ells l'hora d'ésser,
potser mai ho serà.

La pressa d'un instant engabiat
és com la pretensió d'un no res.

Un home escull la fugida
d'allò que no comprèn,
ben cert és...paper negre,
en començar mon cor fou llís,
planera ombra que es reflectí
sobre un cau desconegut,
cercant el repós humil,
però no digué res...no encara.

Com un estel petit
que sa llum no arriba,
giravolta un somni inmens,
la paraula al nord,
la paraula al sud.

Voldria trencar en bocins
el motllo de cristall,
veure més enllà de l'infinit,
a on tot acaba...de començar.

27/1/16

Un patrimoni virtual evanescent

Si tot va com previst, aquest any desapareixerà  casa meva com a patrimoni tangible de la meva vida. El meu itinerari esdevindrà menys sedentari i sense grans lligams terrenals.
No obstant això, hi ha un patrimoni que durarà més, un patrimoni intangible però real, tot i que no em pertany en titularitat. Les meves accions i la meva petjada a La Xarxa.
Avui volia fer un repàs de tot allò que he anat construint en aquest nou món fet de àtoms i mol·lècules electròniques. Un petit imperi de lletres i imatges repartit en llocs diversos dins del cosmos informàtic.
Es tracta, sobre tot, de blogs que he anat utilitzant, al llarg dels anys,  com a plataforma i com a extensió de mi mateix.
Intentaré fer una breu introducció en cadascú dels espais que la xarxa m'ha cedit per un temps no concretat:

El relat de Dorian Gray
Aquest blog va ser concebut, en un  primer moment, com a lloc on parlar de l'esperanto i la seva connexió amb Igualada i amb l'Anoia. Amb el temps va sofrir una mutació i va esdevenir un blog intimista i personal.

Katalunio
Un blog per explicar Catalunya a la comunitat esperantista mundial.

Retpública Independent del Montsec
Un espai entre la utopia i les vivències rurals. Va nèixer per expressar el meu amor per la muntanya, especialment per la serralada prepirinenca del Montsec.

Esperanto. A vegades veig altres llengües
Un blog per explicar als catalans què és l'esperanto i què fan els esperantistes d'arreu del món.

La Brokanteria
Un lloc web concebut de forma semiprofessional. Una finestra oberta al meu mitjà de vida: la venda de productes de segona mà i antigüitats.

Montserrat
Concebut com a complement del blog Katalunio, Montserrat preten mostrar l'esperanto des d'una vessant especialitzada, enquadrat en un entorn cultural i turístic.

Muzeo de Esperanto de Subirats
La iniciativa pertany a l'època en la que vaig treballar per al Museu d'esperanto que es troba a Sant Pau d'Ordal (Alt Penedès). En el seu moment vaig posar en marxa les dues versions, la catalana i la esperantista. actualment sóc responsable d'aquesta última, encara que no gaire activa darrerament, tot s'ha de dir.

Karulo Pika Kulo
Un compte dins la xarxa social Ipernity. En principi és un calaix de sastre, majoritàriament dirigit a esperantistes, conté moltes imatges i articles concebuts com a divertimento.

Relats en Català
Relats en Català és una plataforma divulgativa per a escriptors de prosa i poesia. Hi vaig obrir un compte i hi vaig penjar part de la meva obra en aquests camps. Suposo que escrivint "karulo" en el cercador intern, em trobareu.

Ni tradukas
Com el de La Brokanteria, aquest també és un blog semiprofessional. A través d'ell m'ofereixo com a traductor a particulars i empreses que estiguin interessats en tenir versions en esperanto de qualsevol document, video, espai web,...etc. Els darrers treballs han estat subtitulacions de conferències en esperanto que han tingut lloc a l'Espai Vilaweb. També he realitzat bona part dels documents en esperanto del Centre d'Estudis Joan Bardina.

Lernu
Lernu és un portal didàctic al servei de la gent que vol aprendre esperanto a través d'internet. Formo part de l'equip de traductors voluntaris, en aquest cas pel que fa a la versió en català.

Dotsub
Habitualment subtitulo a l'esperanto videos catalans i d'altres llengües que es poden veure en aquest canal especialitzat.

Facebook i Twitter 
Ambdues xarxes socials i comunicatives les utilitzo amb freqüencia variable, especialment quan necessito transmetre petits missatges o notícies que considero d'especial relevància.

Vikipedio
En el seu moment vaig fer una efímera incursió en la Vikipedia esperantista i vaig fer l'article referent a Igualada. També vaig afegir un enllaç dins l'article sobre Montserrat. Per altra banda, algú amable, un esperantista se suposa, va tenir el detall de fer-hi una entrada amb el meu nom Karles Berga.

Superprof
Un lloc web on la gent ofereix o demana classes de multitud de matèries. Hi figuro com a professor d'esperanto.

7/1/16

Seré vent


 https://www.psychologytoday.com/files/u81/child%20in%20wonder%20with%20sand.gif

Com la processionària, com la fondària, com roca calcària,
el vent punyent que colpeja el rostre alçat,
mirada a l'infinit, finit pels nostres ulls,
que a penes atansen l'allargada d'uns braços encadenats,
resseguin les ombres d'uns arbres altius,
victoriosos interlocutors d'uns deus ennuvolats,
ja fa temps que l'insignificant es perdé,
enmaranyat en pensaments implicats,
sense principi ni fí,
hissant les parpelles, obrint les buides mans,
el llenguatge perdut enmig de mil mots,
tot és ressò, tot és so, tot és res,
camina, vacil·lant entre les pedres,
les runes d'un antic oceà mai vist,
camina amb el vent com a guia,
voldria tenir un missatge, voldria tenir una llum,
una espurna del cor, un llampec de la ment,
no el tro eixordidor que l'enfolleix,
voldria ser pedra, roca, arbre, vent...
voldria deixar de sentir,
voldria deixar de no sentir,
i segueix,
buscant un nord que no coneix,
l'est d'un nou sol,
l'oest llunyà,
el sur del retorn,
i les seus llavis s'entreobren,
sent l'aire que el travessa i el penetra,
sent l'aire que el posseeix,
i ell...
què posseeix ell?
potser només posseeix el caminar,
alçar la veu i mirar el cel i la terra,
potser només posseeix ser sense saber,
o potser saber sense ser,
i agafa sorra entre les mans,
que llisca caient entre els seus dits i,
atura el darrer gra, del tamany del seus pensaments,
quan jo mori,
lliscaré, caient entre els dits de la terra,
seré sorra, com deien els antics,
i ja no hi haurà preguntes ni respostes,
seré pedra, seré roca, seré arbre i seré vent.