El mínim comú denominador

El món autista em fascina. Ja el mateix plantejament clínic és sorprenent..."transtorns de l'espectre autista". Sona a una cosa com ara "gent poc corrent que es fa un embolic" i la forquilla és increiblement àmplia, des del nen que es passa el dia xisclant i és incapaç d'aprendre gairebé res fins a personatges tan rellevants com Isaac Newton o Steven Spielberg.
Amb aquest ventall tan ampli ens cal trobar un mínim comú denominador per no perdre'ns. La simptomatologia és variadíssima i un asperger pot no semblar-se quasi bé genys amb un altre.
Tot i que encara sóc a les beceroles pel que fa a entendre el fenòmen, crec que hi ha tres punts que són compartits per tots els aspis (asperger):

Dificultats per comunicar-se (ús maldestre del llenguatge)
Dificultats per relacionar-se (poca capacitat d'empatitzar amb els neurotípics*)
Àmbit restringit d'interessos (que a vegades els acosta al transtorn obsesiu-compulsiu)

Es interessant veure les aplicacions del concepte "autisme" més enllà de l'àmbit psicològic i psiquiàtric. No fa gaire llegia l'article d'un columnista d'un diari que parlava de "l'autisme del govern de Rajoy". I la veritat és que sí que se li podria aplicar el mínim comú denominador:
No sap comunicar-se amb els catalans, és totalment incapaç d'empatitzar i els seus interessos són restringits: constitució, lleis, ordenament...de forma quasi obsesiva-compulsiva.
Evidentment hi ha més lectures quan parlem d'actituds polítiques però la lectura "autista" té la seva gràcia.
En un altre ordre de coses, el terme autisme podria abarcar temes relacionats, per exemple, amb la immigració: quan un immigrant arriba al nostre país ho fa dins d'un marc autista, ni que sigui de forma transitòria:

Té problemes per comunicar-se (barrera idiomàtica)
Té problemes per relacionar-se (la seva moral i costums xoquen amb els del sistema que els acull )
Els seus interessos són restringits (no coneix la nova situació i paràmetres culturals)

Podriem parlar també dels trets autistes de determinats grups d'interès compartit: escaladors que sempre parlen d'escalada, futboleros que sempre parlen de futbol, activistes polítics que sempre parlen d'enemics, ...amb totes les excepcions, diferències i matissos que vulgueu, només volia fer patent que l'autisme, en el seu sentit més ampli, és una cosa amb la que convivim des de sempre, sigui de forma classificada o no. Com diu Temple Grandin: "Segurament el que va aconseguir la primera destral de pedra devia ser un autista".

*("neurotípics" és com els aspergers anomenen a la gent "normal")