Anunci: cerquem ordinador

Per defunció del que teniem, estem buscant algú que ens deixi barat un portàtil o dispositiu similar per continuar navegant i escrivint coses, no cal que sigui molt potent. Millor si sou de la zona de Barcelona, Lleida, Terrassa o Igualada. Gràcies.

Aprendre esperanto a la carta

Ara tens l'oportunitat d'endinsar-te en l'aprenentatge de la llengua de la manera que prefereixis. A Esperanto, lernu la lingvon de la mondo trobaràs un ventall de possibilitats a travès d'un sol portal.

Nun estas pli facile lerni Esperanton. Oni kunigis en unu solan prezenton diversajn kursojn kaj helpilojn por studentoj kaj interesighantoj: Esperanto, lernu la lingvon de la mondo.

Comunicat de l'Associació Catalana d'Esperanto

Esperanto.cat crida a les autoritats i a la societat civil a defensar el català davant les agressions Les recents declaracions de la nova presidenta d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, en la que va anunciar la derogació de la Llei de llengües a Aragó, un tímid intent de dignificació del català i l’aragonès, segueixen una campanya mediàtica no només de caràcter lingüicida sinó xenòfob i se sumen a les agressions que el Partit Popular ha dut a terme recentment contra la llengua catalana al País Valencià i a les Illes Balears.

Davant d’aquestes amenaces, l’Associació Catalana d’Esperanto (Esperanto.cat) vol fer públic el següent comunicat:

Denunciem els atacs contra els catalanoparlants del País Valencià, de les Illes Balears i de la Franja de Ponent, i la prèvia campanya de xenofòbia que s’ha dut a terme per justificar aquest intent de lingüicidi.

No es tracta d’un atac als catalanoparlants d’un o altre territori sinó a la llengua catalana en general i en conseqüència, també instem a totes les administracions dels Països Catalans i a la societat civil a emprendre totes les accions necessàries per evitar la politització de la llengua i aturar immediatament les agressions.

La violació dels drets lingüístics és una violació als drets humans.

Associació Catalana d’Esperanto, 14 de juliol de 2011

http://esperanto.cat/

Sortim...cap a Subirats, terra de préssecs i esperanto

 ||||  El suplement Sortim, de diaris com El Punt i Avui, ens parla dels atractius de Subirats, entre ells el préssec de Sant Pau d'Ordal i el Museu d'Esperanto.

[*|.... La suplemento Sortim, de ĵurnaloj kiel El Punt kaj Avui, parolas en sia lasta numero pri la logaĵoj de Subirats, inter ili la persikoj de Sant Pau d'Ordal kaj la Muzeo de Esperanto.

República Independent de Rúbies

Com seria un país amb l'esperanto com a llengua cooficial? A la RIR estem fent una prova virtual en la que hi pots participar amb els teus suggeriments.

La mentida quotidiana (2) / La ĉiutaga mensogo (2)

|||| 
Abusen dels serveis sanitaris i col·lapsen les urgències

El dret a la protecció de la salut és un dret bàsic. La legislació vigent deixa clar que tots els ciutadans i ciutadanes, independentment del seu origen, tenen dret a l'assistència sanitària en les mateixes condicions.

Les persones que emigren busquen millorar la situació que viuen en el seu país d'origen, solen ser joves i sanes i utilitzen en menor frequència  els serveis sanitaris. Un estudi recent fet a Catalunya remarca que la població immigrant accedeix al sistema sanitari sobre tot a través del metge de família i no tant pel servei d'urgències, el que demostra que l'augment de la població immigrant no col·lapsa les urgències.

Montserrat Vidal, responsable de la Unitat d'Atenció al Ciutadà del Consorci Sociosanitari de l'Anoia

Sabies que...

Segons el Departament de Salut de la Generalitat, l'any 2006, el total de despesa sanitària de la població estrangera representava el 4'3% del pressupost total, mentre que la població estrangera era quasi el 13% del total dels habitants de Catalunya.

Sabies que...Quí va més al metge, els autòctons o els nouvinguts?

Al mateix temps, les dades confirmen que, a Catalunya, els immigrants van al metge la meitat que els autòctons i que el consum farmacèutic de pacients de nacionalitat espanyola és un 41% més elevat que el dels estrangers. I, en la mateixa línia, trobem que la despesa sanitària dels immigrants a Catalunya és la meitat de la mitjana catalana. Les mateixes fonts indiquen que el cost a l'atenció a urgències dels pacients estrangers és entre el 10 i el 17% menor que el de l'atenció a pacients espanyols.

[*|     
Ili trouzas la sanitarajn servojn kaj kolapsigas la urĝejojn?
La rajto pri protekto de la sano estas baza rajto. La nuntempa leĝaro tute klare asertas ke ĉiuj civitanoj, inoj kaj malinoj, sendepende de ilia origino, rajtas al sanitara asisto sur egalaj kondiĉoj. Homoj kiuj elmigras celas plibonigi sian vivsituacion en la devenlando, ili kutime estas junaj kaj sanaj kaj tial, ili malpli ofte uzas la sanitarajn servojn. Laŭ esploro antaŭ nelonge realigita en Katalunio, la kolektivo de enmigrintoj aliras la sanitaran sistemon ĉefe tra la familia doktoro kaj malpli ofte tra la urĝejoj. Tio pruvas ke la nombrokresko de enmigrantoj ne kolapsigas la urĝejojn.

Montserrat Vidal, respondeculo de Unitat d'Atenció al Ciutadà (Skipo pri Atento al Civitanoj) de Consorci Sociosanitari deAnoia (Socisanitara Kunordiga Organizo de Anoia)

Ĉu vi sciis ke...
Laŭ la Departemento pri Sano de la Generalitat (kataluna registaro), en la jaro 2006, la tuto de la sanitara elspezo de la eksterlanda kolektivo estis 4'3% el la tuta sanitara buĝeto, dum la nombro de eksterlandanoj estis preskaŭ la 13% el la tuto de la katalunia loĝantaro.

Ĉu vi sciis ke...kiu pli iras al kuracistoj, ĉu aŭtoktonoj ĉu novvenintoj?
Samtempe, datumoj konfirmas ke, la enmigrintoj vizitas sian kuraciston duone ol la aŭtoktonoj kaj ke la konsumo de farmaciaĵoj de la homoj kun hispana nacieco estas 41% pli alta ol tiu de eksterlandanoj. En la sama linio ni konstatas ke la sanitara elspezado de la enmigrintoj en Katalunio estas la duono ol la kataluna averaĝo. La samaj fontoj indikas ke, la kosto de la atento en ŭrĝaj servoj  por eksterlandaj pacientoj estas inter 10 kaj 17% pli malalta ol la elspezado por hispanaj pacientoj.

La mentida quotidiana / La ĉiutaga mensogo

||||   
Es queden tots els ajuts socials

La llei de serveis socials 12/2007 catalana estableix la universalitat com a principi rector del sistema, que es concreta amb l'obligació per part dels poders públics per tal de "garantir a tothom el dret d'accés als serveis socials i llur ús efectiu en condicions d'igualtat, equitat i justícia redistributiva".

Els equips de serveis socials municipals d'Igualada han atés, l'any 2010, a 5.081 usuaris, dels quals 651 són persones amb nacionalitat estrangera, de manera que són  el 12'8 % dels usuaris.

Dades facilitades per Montserrat Montrabeta Mensa, cap de Salut i Acció Social de l'Ajuntament d'Igualada.


[*]      
Ili akaparas ĉiujn sociajn helpojn

La kataluna leĝo pri sociaj servoj 12/2007 determinas la universalecon kiel rega principo de la sistemo, konkretiĝinta per la devigo flanke de la publika administracio kun la celo "garantii al ĉiuj la aliron al sociaj servoj kaj ĝian efektivigon sur egalecaj, ekvilibraj kaj justaj redistribuaj kondiĉoj".

La municipaj skipoj de sociaj servoj de Igualada priservis, en la jaro 2010,  al 5.081 uzantoj, el kiuj 651 estis homoj kun  eksterlanda nacieco, tio signifas 12'8% el la uzantoj.

Provizis la datumojn Montserrat Monrabeta Mensa, ĉefrespondeculo pri Sano kaj Socia Agado de la igualada urbodomo.

Manu Chao - Clandestino

Posem en marxa la campanya 'Tots som de casa / Igualada i la Conca d'Òdena per la convivència'

• Òmnium Anoia
• país

11-05-2011

Ampliar...

Òmnium Cultural-Anoia posa en marxa la campanya Tots som de casa (pdf), que pretén fomentar la cohesió social entre els ciutadans que convivim a la Conca d'Òdena.

La delegació anoienca d'Òmnium Cultural ja fa anys que treballa en aquest àmbit, inicialment sent l'entitat impulsora de les parelles lingüístiques a l'Anoia i, actualment, amb el programa Quedem?.

Ara, aquesta nova campanya consisteix, essencialment, en una guia útil per parlar d'immigració sense generalitzar ni escampar rumors (pdf), que es distribuirà a totes les llars d'Igualada, Òdena, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, així com en una pàgina al Facebook on s'hi pot afegir tothom qui s'hi senti identificat.

La campanya, deliciosament il·lustrada per David Dàmaso, desmuntarà tot un seguit de tòpics que tot sovint se senten sobre la immigració (tals com 'No paguen impostos i són els causants de la crisi', 'Reben ajuts per obrir comerços i no els inspeccionen', 'Abusen dels serveis sanitaris i col·lapsen les urgències', 'No es volen integrar', 'Ens estan envaint i acabaran amb la nostra cultura'...).

Però no és pas Òmnium Cultural-Anoia qui els desmunta, sinó que són diferents agents de la societat civil d'Igualada i la Conca que rebaten cadascun dels tòpics més estesos, des del president de la Unió Empresarial de l'Anoia (UEA), Ramon Felip, al mossèn de Santa Margarida de Montbui, Josep Maria Pujol, passant per la directora de l'escola García Lorca, Montserrat Oliva, i el professor d'Economia a l'Institut Químic de Sarrià (IQS) Antoni Olivé. També s'han sumat a la iniciativa la responsable de la Unitat d'Atenció al Ciutadà del Conscorci Sanitari de l'Anoia, Montserrat Vidal; el secretari general de CCOO-Anoia, Severiano Duran; el secretari general d'UGT Anoia-Pendès-Garraf, Francesc Rica, i la directora de la Fundació Sociocultural Atlas, Sílvia Romeu.

Catalunya, país d'acollida
Igualada i el conjunt de municipis que conformen la Conca d’Òdena és una de les zones de Catalunya amb una taxa d’atur més elevada. En d’altres punts d’Europa amb índexs de desocupació similars, aquest fet sovint s'ha traduït en un auge de moviments que posen l’accent en la diferència i en la confrontació entre els ciutadans que conviuen en un mateix territori. A Catalunya, com a país d’acollida que és, s’hi troben persones amb diferents orígens geogràfics, culturals i socials, que parlen llengües diferents i amb costums diferents. A casa nostra, tanmateix, tenim la voluntat de fer d’aquesta ciutat i d’aquest país la casa de tothom, i que tothom contribueixi a bastir un futur comú.

Tot procés migratori obliga la societat acollidora a reinventar-se i, en definitiva, a avançar des de la nova situació. Les cultures que històricament han arribat al nostre país ens han transmès uns valors i maneres de fer que han anat modelant la nostra societat fins a arribar a l’actualitat. Més actualment, la majoria de persones vingudes d’altres latituds s’ha integrat a la nostra societat i la nostra cultura, la catalana, creant entre tots plegats una societat sòlida, cohesionada i amb uns anhels a compartir. Aquest element és intrínsec a la història i la realitat social catalanes.

La crisi no fa distincions

Fa uns anys, l’arribada de nouvinguts va ajudar que l’economia d’Igualada i la Conca pogués funcionar a ple rendiment. Ara, en temps de crisi, no podem fer pagar els plats trencats als últims que han arribat. A tots plegats ens tocarà viure un anys difícils des del punt de vista econòmic a causa de la crisi internacional: tant als nascuts a Igualada i la Conca d’Òdena com als vinguts de fora. La crisi no fa distincions. Per tant, no es pot assenyalar com a causants de la situació actual als membres d’un col·lectiu, el dels nouvinguts, que en la seva gran majoria han estat els primers a patir els efectes de la frenada econòmica mundial.

Tot sovint, els nouvinguts han de carregar amb tota una sèrie d’estigmes que no s’adiuen exactament amb la realitat, i la propagació d’aquesta mena de rumors ajuda a crear una imatge distorsionada que enrareix el nostre clima social.

La integració social i cultural de les persones nouvingudes és clau per avançar cap a un marc comú de convivència. Tots som de casa, independentment de si hem nascut a Igualada, Cervera, Iznájar o Nador. Independentment de si parlem català, castellà, àrab, amazigh o mandarí. Independentment de si som catòlics, protestants, agnòstics, musulmans o ateus. Tots som de casa, de la ciutat on vivim i volem treballar, i on volem aconseguir el millor present i el millor futur per a nosaltres i per als nostres fills.

Si la proposta et sembla interessant, suma-t'hi i difon el missatge!

Font: Òmnium de l'Anoia

Esperanto a La Tafanera

|||| Periòdicament es publica a La Tafanera algunes notícies relacionades amb l'esperanto. Et portem aquí l'enllaç, on podràs trobar, entre d'altres, les primeres informacions sobre el Congrés Català d'Esperanto d'enguany, que tindrà lloc a Barcelona a finals d'octubre i que serà una oportunitat per debatre temes tan importants com la diversitat lingüística i el paper dels brigadistes internacionals.

[*     Kutime oni publikigas en La Tafanera (katalunlingva Klaku) novaĵojn kiu rilatas al esperanto. Jen ĉi tie ni proponas al vi ligilon tra kiu vi povos, i.a., informiĝi pri la venonta Kataluna Kongreso de Esperanto, okazonta en Barcelono fine de oktobro. Vera oportunaĵo pro starigi debatojn pri la lingva diverseco kaj pri la rolo de la internaciaj brigadistoj.

Propera conferència al MES

Montserrat Comas, conferenciant al Museu d’Esperanto de Subirats

“La universalitat de l’esperanto per a un poble universal. Propostes de gestió patrimonial” és el títol de la conferència que es durà a terme el proper divendres 29 d’abril a la seu del Museu d’Esperanto de Subirats, al carrer Zamenhof, 12 de Sant Pau d’Ordal. L’hora d’inici de la xerrada serà el de les 20h.

Montserrat Comas és la directora de la Biblioteca Víctor Balaguer, integrant d’una institució de llarga tradició a Vilanova i la Geltrú com és la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Nascuda a Barcelona l’any 1954, Comas ha destacat per l’estudi de l’herència patrimonial de les biblioteques a casa nostra, essent l’autora de treballs com “Biblioteques en temps de guerra.El front cultural de la reraguarda. El Penedès (1936-1939)” o d’una tesi doctoral de la que beu l’obra guanyadora de la 27ª edició del Premi Ferran Soldevila (2010) i que gira entorn el paper de la impremta catalana. A banda, Comas és la vice-presidenta de “Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català“, entre d’altres ocupacions en l’àmbit cultural.

La proposta que presentarà al Museu d’Esperanto de Subirats és la d’obrir un diàleg sobre les possibilitats que un patrimoni tan destacat com el del museu pot oferir com a referent cultural i com atractiu patrimonial per Subirats. La manera d’aconseguir-ho -diu Comas- “és cosa de tots”.

Des del Museu d’Esperanto de Subirats convidem a tots els interessats a assistir a aquesta trobada i a aportar el seu punt de vista. L’acte es clourà, com és habitual, amb una copa de cava per a tots els assistents.

El Museu d’Esperanto de Subirats és la col.lecció esperantista més important de l’estat espanyol i una de les més destacades del món. Es troba al c/ Zamenhof, 12 de Sant Pau d’Ordal, nucli situat dins del terme municipal de Subirats.

Font: Penedès Digital

El Correo.com a propòsit de la llengua i el moviment

|||| Chatear en Esperanto (esperanto es troba en el lloc 20è entre les llengües més emprades a Internet).

[*       Retbabili en Esperanto (Esperanto staras en la 20a pozicio inter la plej uzataj lingvoj en Interreto).

"Esperanto en Marxa" en la muzeo / al museu

Vizitante kaj ludante en la muzeo / Visitant i jugant al museu

[*|  I   La pasintan 20-an de marto, la aktivaĵo Esperanto en Marxa (Esperanto sur la vojo) celis la regionon Subirats. La ekskurso komenciĝis en la trajna stacidomo de Lavern, la partoprenantoj promenadis sub la orientado kaj gvido de Karles Berga , kombinante esperantan instruadon kun ĝuado de la vitkultura naturmedio. Parto de la ekskurso celis la Muzeon de Esperanto de Subirats, kie la ekskursantoj povis informiĝi pri la historio de la lingvo kaj la movado kaj, ĉe la fino, lerni praktike la lingvon per ludado de didaktika esperanto-domeno (vidu foton).

La muzeo dankas la vizitantojn kaj instigas la daŭrigon de la iniciato Esperanto en Marxa kaj ĝian sukceson. Interesiĝantoj pri la partopreno en sekvantaj ekskursoj kaj proponoj povas informiĝi per la retadreso k.berga@gmail.com

 |||| El passat diumenge 20, la iniciativa “Esperanto en Marxa” va tenir com a destinació el municipi de Subirats. Des del punt de trobada, a  l’estació Renfe de Lavern, els participants, amb el guiatge i les orientacions d’en Karles Berga, iniciaren una jornada en la que combinaren la introducció a l’esperanto amb el passeig per l’entorn i les vinyes de Subirats. L’activitat va fer una aturada també en el Museu d’Esperanto de Subirats, on els participants pogueren conèixer la història i el fons del Museu així com utilitzar el seu espai per realitzar algun exercici d’aprenentatge complementari. A la fotografia s’observa una de les partides de dòmino (amb imatges i conceptes escrits en esperanto), joc emprat per contactar amb la llengua d’una manera informal i lúdica.

Des del Museu d’Esperanto de Subirats us donem gràcies per la visita i us encoratgem a seguir amb tan interessant iniciativa. Per aquells que esteu interessats en d’altres edicions i propostes d’”Esperanto en Marxa”, podeu enviar un correu a la següent adreça: k.berga@gmail.com

Curiositat per l'esperanto?

Esperanto en Marxa, ruta vitivinícola

Encara ets a temps d'apuntar-te a aquesta excursió peculiar (diumenge 20 de març), on descobriràs alguns dels secrets de l'esperanto i podràs fer la primera capbussada en la llengua. Visita el nostre lloc: Esperanto en Marxa i escriu-nos o truquens.

Dona i Esperanto

Dona i Esperanto

Taula rodona al Centre Agrícola de Sant Pau d'Ordal (Subirats, Alt Penedès).

Dissabte, 12 de març de les 18 h. a les 20 h.

Acte en commemoració del Dia de la Dona (8 de març). Durant la taula rodona es podrà gaudir del testimoni de dones de diferents edats relacionades amb l'esperanto, un dia per compartir vivències

800 blocaires a la Penedesfera

En el tercer aniversari de la seva creació la Penedesfera, la comunitat de blocaires de l’Anoia, l’Alt i Baix Penedès i el Garraf, ha superat els 800 blocaires agregats. Tot i la diversificació d’eines TIC, amb un augment continu d’usuaris a aplicacions de comunicació a internet com Twitter i Facebook que afecta l’actualització i aparició de nous blocs, la xarxa penedesfèrica segueix augmentant. Així també els twittaires de la Penedesfera superen els 600. Coincidint amb els 3 anys de la reunió constituient a Gelida, llavors com un col.lectiu informal i ara secció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació de l’Institut d’Estudis Penedesencs, s’ha passat d’un grup a una pàgina al Facebook per facilitar la visibilitat de les idees i opinions ciutadanes.  Aquesta xifra continua fent de la Penedesfera el col.lectiu de blocaires més nombrós de Catalunya i també una de les xarxes TIC més actives, amb més de 65.000 apunts importats pel portal dels bloggers i interessants en el web 2.0 del Penedès. Destaca respecte la darrera actualització l’augment de blocs d’entitats així com de blocaires anoiencs. L’estadística actual de blocaires és la següent:

• Número de blocs enllaçats: 804
• Categories amb més blocs: Política (206), Actualitat (152), Blocs d’entitats (108), Literatura (86), Educació (76) i Esports (62)
• Blocs per comarques: Alt Penedès (321), Baix Penedès (164), Garraf (152), Anoia (140) i fora del Penedès (27)
• Poblacions amb més blocs: Vilafranca del Penedès (134), Igualada (82), Vilanova i la Geltrú (78), El Vendrell (66), Gelida (63), Calafell (41), Sitges (38), Sant Sadurní d’Anoia (26), Sant Pere de Ribes (22), La Llacuna (12), Llorenç del Penedès (10) i Cubelles (8)
• Plataformes de blocs més utilitzades: blogger (455), wordpress.org (62), wordpress.com (58) i bloc.cat (23)
• Idiomes: Català (627), Castellà (158), Anglès (10), Esperanto (4), Francès (2), Gallec (1), Holandès (1) i Suec (1) 

Per a ampliar la informació, visiteu La Penedesfera

El nostre diari particular

Des de desembre passat, paral·lelament amb Anoia-esperanto, l'autor d'aquest bloc redacta també un bloc-diari-personal, Activitat Mutant, que recull els aspectes més personals i biogràfics. També, en aquest altre bloc, poden sortir publicats esporàdicament notícies i comentaris sobre Igualada no relacionats amb l'esperanto.
Ambdós blocs són oberts  a la vostra lectura i participació, benvinguts doncs :-)

Ekde la pasinta decembro, paralele al Anoia-esperanto, la aŭtoro de tiu ĉi blogo radaktas ankaŭ pli personan taglibron, Activitat Mutant, kiu celas kolekti pli personajn trajtojn kaj biografiajn flankojn. En tiu ĉi blogo povas aperi ankaŭ, kvankam sporade, novaĵoj kaj komentoj pri Igualada ne ligitaj al Esperanto.

Ambaŭ blogoj estas malfermitaj al via legado kaj partopreno, estu do, bonvenaj :-)

Les TV locals ens visiten al museu

Jules Verne i l'esperanto

Article publicat al butlletí de l'Ateneu Igualadí el setembre de 1988

J. Verne va dir en una ocasió: "Tot allò que un home és capaç d'imaginar, altres seran capaços de realitzar-ho".

El gran novel·lista francès destaca dins la història de la nostra civilització pel fet de que va ultrapassar els límits de la literatura del seu temps. Les seves obres varen esdevenir profecies i laseva ment clara es va avançar en el temps fins al punt que, avui dia, les més destacades fites assolides per l'home les trobem reflectides, d'alguna manera, en el treball de Verne.

Ferm entusiasta de la idea d'una llengua internacional, J. Verne tenia en projecte una novel·la en la qual l'esperanto jugaria un paper fonamental. Ja en una de les seves obres hom pot trobar una tímida al·lusió a l'existència d'una llengua internacional.

Extreiem aquí un fragment de 20.000 llegües de viatge submarí:

"  La tripulació del Nautilus, consistent en homes de diferents races i que també s'havien separat dels seus germans, parlaven una llengua desconeguda per a la resta dels homes. Una llengua que tan sols ells coneixien..."

Una neboda de Verne, Mme. Allotte de la Fuye, encarregada d'escriure la biografia del seu oncle, va exposar, en un programa radiofònic, que en Verne sovint es referia a l'esperanto en els següents termes:

"La clau d'una llengua comuna, perduda en els temps de la Torre de Babel, pot ser retrobada mitjançant l'ús de l'esperanto."

J. Verne moria l'any 1905 a la ciutat d'Amiens. Aquell mateix any, a una altra ciutat francesa anomenada Boulogne-sur-Mer, començava la utopia...

Siscentes vuitanta-vuit persones, provinents de vint països diferents, es reunien per afrontar un dels grans reptes de la humanitat:

"La comprensió internacional per mitjà d'una llengua neutral."

La prova va tenir un èxit aclaparador. Per primera vegada a la història moderna, tenia lloc un congrés realment internacional sense l'ajut i el servei d'intèrprets.

L'esperanto ha sobreviscut a dues guerres mundials i continua endevant, lenta però imparablement. El propassat any 1987  (any del centenari de la seva creació), es van reunir a Varsovia cinc mil noucentes quaranta-sis persones pertanyents a setanta-tres països de tot el món.

Un contemporani de Verne, Lleó Tolstoi, va escriure tal vegada:

"En relació a l'aprenentatge de llengües, opino que quantes més millor. Heus ací, segons el meu parer, les que els vostres infants han d'aprendre: la francesa i l'alemanya obligatòriament, l'anglesa i l'esperanto a ser possible".

Cada època ha tingut la seva llengua "obligatòria" (o més d'una), lligada sempre al poder regnant.

Segurament Verne no va arribar a preveure l'introducció de la Coca-cola a la República Popular Xinesa però diuen que els marines de la V flota viuen intranquils i temerosos d'ençà que saben que el Nautilus navega per aigües internacionals.

Font de la imatge aquí.